Qui diu que els animals no et donen companyia... es que no els estimen de veritat!
Jo si no tingués al meu petitet Claret no se que faria.... i ja se fa vellet i perd forces... i això me fa cuidar-lo més perquè s'ho mereix tot pobret! M'escolte quan estic trista, jugue en mi quan jo vull, ha après les ordres meues (dona'm la poteta, tomba i PAM! -quan sent això se fa lo mort!-). Si es que te una paciència en mi pobret...
T'ESTIMO CLAREEEEEEEEEET!
Claret fent de modelo amb la vista perduda (jajaja)
Claret mostrant el seu perfil bo tot concentrat
Claret fent un paseillo per la vora de l'Ebre
Jo estic ben segura que després d'un en vindrà un altre.
Els animals et donen vida i et fan estimar-los com un més de la casa, per això MAI S'HAN D'ABANDONAR...
La setmana passada vaig veure un gos que passejava pel mig d'una carretera tot sol (S'HAN DE TENIR POCS COLLONS MACHO) que tenia més seny que el que el va deixar marxar, ja que al voler crusar la carretera mirava que no vinguéssin cotxes. Pobret, jo aquestes coses no les puc veure perque em fan ràbia, em fan plorar, NO HO ENTENC!
JO HO DONARIA TOT PEL MEU CLARET! (i la resta de la familia eh!)
