Jo si no tingués al meu petitet Claret no se que faria.... i ja se fa vellet i perd forces... i això me fa cuidar-lo més perquè s'ho mereix tot pobret! M'escolte quan estic trista, jugue en mi quan jo vull, ha après les ordres meues (dona'm la poteta, tomba i PAM! -quan sent això se fa lo mort!-). Si es que te una paciència en mi pobret...
T'ESTIMO CLAREEEEEEEEEET!
Claret fent de modelo amb la vista perduda (jajaja)



Els animals et donen vida i et fan estimar-los com un més de la casa, per això MAI S'HAN D'ABANDONAR...
La setmana passada vaig veure un gos que passejava pel mig d'una carretera tot sol (S'HAN DE TENIR POCS COLLONS MACHO) que tenia més seny que el que el va deixar marxar, ja que al voler crusar la carretera mirava que no vinguéssin cotxes. Pobret, jo aquestes coses no les puc veure perque em fan ràbia, em fan plorar, NO HO ENTENC!
JO HO DONARIA TOT PEL MEU CLARET! (i la resta de la familia eh!)
1 comentari:
Hola Laia!
la veritat és que s'ha de tenir molt poca vergonya i molts pocs sentiments per deixar abandonat un animalet .I més per la carretera.
Però hi ha gent de tot tipus.
Com diu la propaganda: ell mai ho faria!!!
Publica un comentari a l'entrada